Veureu, a la meva edat ja tinc uns quants coneguts i amics amb el cor trencat.

No, no parlo en sentit figurat ni d’amors, parlo de cor infartat.

Plenament conscients que la vida els ha donat una oportunitat, han aprofitat l’ensurt per fer un canvi radical en els seus hàbits i estils de vida.

Han eliminat de la dieta aliments nocius, consums tòxics i han incorporat l’exercici físic. Han rejovenit i militen en la vida sana tot intentant que ens afegim.

A què treu cap tot això? direu.  Intentaré explicar-me.

La crisis sanitària del COVID19 ens ha aturat en sec durant unes setmanes

Hem tingut temps d’espantar-nos per les incerteses, de patir pels malalts, de plorar els difunts.

Temps per amoïnar-nos per molts llocs de treball i no pocs negocis que es perdran. Temps per conèixer millor el que ens envolta i a nosaltres mateixos .

Temps també per evidenciar com quan l’activitat humana es paralitza, la natura pren possessió.

Recordo com d’impactants eren les imatges que arribaven d’arreu del món.

Una aturada Venècia lluïa uns canals d’aigua cristallina.  Els animals envaint zones habitades, costes puríssimes i cels transparents.

El satèl·lit Sentinet-5P va detectar una caiguda en el concentracions de diòxid de nitrogen en el nord d’Itàlia els mesos de febrer i març i hi ha qui fins i tot ha calculat que la reducció de contaminació de l’aire a la Xina salvarà en un futur molt proper la vida de milers de nens i ancians.

 (Muy interesante: El inesperado efecto del COVID-19 en la contaminación)

 

I si fos l’oportunitat per conscienciar-nos com afecten les extraccions, la desforestació, la contaminació dels carburants, les tones diàries de rebuig ?

I si fos el moment d’implantar noves formes de treballar, de consumir, de conservar el nostre ecosistema?

Calia infartar-nos tan traumàticament per adonar-nos del mal que li fem al nostre hàbitat? Calia constatar que quan el major depredador es retrau, la natura revifa amb molta rapidesa?

Personalment opino que Gea ha estat extremadament cruel en el seu missatge, però em temo que fins ara no l’escoltàvem massa.

 

Us deixo amb les imatges que han inspirat aquest escrit.

Fetes per la Marta @mmaserasf durant la seva primera passejada en setmanes, les va compartir a Twitter. Em van impactar per la seva  senzillesa i qüotidianitat i pel contundent missatge que les acompanyava:

“un mes que no sortim els humans a destrossar-ho tot… I la natura està eufòrica”.

 

 

×