Hàbits, tradició, societat
Comprar articles de segona mà, com ja podeu veure, no és només una qüestió d’economia domèstica. És tot un estil de vida que podem adoptar puntualment o de forma constant.
Els Encants barcelonins, el Rastro madrileny, el Camden Town londinenc o el Marché aux Puces de París són alguns exemples de tradició de mercats de segona mà al nostre continent.
No, tampoc m’oblido dels matins dominicals al Mercat de Sant Antoni, buscant aquella moneda o canviant cromos repetits.
A Mobles Oficina Ocasió també oferim atenció presencial, un local d’exposició ón podreu “caçar” articles d’immillorable qualitat a preus molt assequibles.
Advertiment: Passejar per aquests mercats pot crear addicció si desperteu el vostre instint caçador. Confesso que no puc passar davant una llibreria de vell sense buscar joies descatalogades.
llibreria Canuda (foto de Marcel Albet Guinat)
Sovint tenim la idea de que va adreçat a públic amb pocs recursos però curiosament aquests mercats triomfen en societats benestants i, pel contrari, són rebutjats en entorns empobrits econòmicament.
“Però, és de pobres comprar articles de segona mà?” (pregunta real, llegida en un fòrum molt conegut)
“Certament, no m’imagino a un pobre comprant un lamborghini de segona mà” (resposta real en el mateix fòrum)
I llavors, quin target té el mercat de segona mà? A qui va adreçat?
Ho veurem en el proper article